1 de Maig

CONDICIONS LABORALS ABANS DEL 1886 ● La jornada podia arribar a 15hores/diàries. ● Els obrers anglesos treballaven com a mitja unes 12hores/diàries i amb pocs dies de descans. ● Dones i nens constituïen una bona part de la mà obrera de l'època de la Revolució Industrial. ● A principis de la dècada dels anys 50, treballava el 28% de la població entre els 10 i 15 anys. ● Els salaris eren molt baixos i a penes podien satisfer les necessitats bàsiques dels treballadors. ● EL centre d’oci dels obrers era la taverna, era l’únic lloc que els permetia relacionar-se fora del treball. ● La disciplina era molt estricta, els càstigs corporals i les sancions econòmiques eren molt freqüents. ● Inexistència de descansos dominicals i festius. ● Els acomiadaments eren molt freqüents. No hi havia indemnització. ● No cobraven en cas de malaltia. ● Les dones es tornaven meuques (prostitutes), com a conseqüèn

En 1886, una circular va recórrer de mà en mà les files del proletariat a Estats Units. Amb les següents paraules, va fer una crida a realitzar accions de tota la classe el 1° de maig de 1886: "Un dia de rebel·lió, no de descans! Un dia no ordenat pels portaveus jactanciosos de les institucions que tenen encadenat al món del treballador. Un dia en què el treballador fa les seves pròpies lleis i té el poder d'executar-les! Tot sense el consentiment ni aprovació dels quals oprimeixen i governen. Un dia en què amb tremenda força la unitat de l'exèrcit dels treballadors es mobilitza contra els quals avui dominen la destinació dels pobles de tota nació. Un dia de protesta contra l'opressió i la tirania, contra la ignorància i la guerra de tot tipus. Un dia en què començar a gaudir vuit hores de treball, vuit hores de descans, vuit hores pel que ens doni la gana '" La idea era rebutjada per certs estaments socials com una idea boja i sense sentit.

L'anarcosindicalisme és un corrent de l'anarquisme que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en el sindicalisme revolucionari. Es reivindica com a mètode de lluita i d'acció directa dels treballadors Com a corrent que és de l'anarquisme, aspira a conquerir el màxim de millores per a la classe obrera, amb la intenció d'emancipar-la suprimint tot tipus d'opressió entre humans (també a través d'institucions). Advoca també per l'abolició del capitalisme així com l'abolició de tota forma d'estat, substituït per l'associacionisme voluntari. Per assolir aquesta fita contempla només els mètodes del sindicalisme revolucionari i la vaga general revolucionària, que hauran de desembocar en la revolució social llibertària. De la unió del negre de l'anarquisme i el vermell del moviment obrer sorgeix la bandera de l'anarcosindicalisme. L'anarcosindicalisme no és una doctrina ni una filosofia. El seu contingut t

El 1º de Maig de 1886 la paralització dels centres de treball es va generalitzar. La vaga va paralitzar prop de 12.000 fàbriques a través dels EUA. A Detroit, 11.000 treballadors van marxar en una desfilada de vuit hores. A Nova York, una marxa amb torxes de 25.000 obrers va passar com a torrent de Broadway a Union Square; 40.000 van fer vaga. A Cincinnati un batalló obrer amb 400 rifles Springfield va encapçalar la desfilada. En Louisville, Kentucky, més de 6000 treballadors, negres i blancs, van marxar pel Parc Nacional violant deliberadament l'edicte que prohibia l'entrada de gent de color. A Chicago, que era el baluard de la vaga, va parar gairebé completament la ciutat. 30.000 obrers van fer vaga. El dia 2 es va realitzar un míting dels obrers acomiadats de Mc Cormick per protestar pels 1.200 acomiadaments i els brutals atropellaments policials. Va haver un enfrontament entre els assistents al míting i uns centenars de esquirols contractats per l'

El 5 de maig en Milwaukee, la milícia de l'Estat va respondre amb una massacre sagnant en un míting de treballadors. En Chicago, es van omplir les presons de milers de revolucionaris i vaguistes. Van arrestar a tot l'equip d'impremta del Arbeiter Zeitung i la policia va detenir a 8 anarquistes. Els 8 anarquistes arrestats van ser George Engel, Samuel Fielden, Adolf Fischer, Louis Lingg, Michael Schwab, Albert Parsons, Oscar Neebe i August Spies. Tots eren membres de la IWPA (Associació Internacional del Poble Treballador) Se'ls acusava de complicitat d'assassinat encara que mai se'ls va poder provar cap participació o relació amb l'incident de la bomba ja que la majoria no va estar present i un dels dos que van estar presents era l'orador al moment que la bomba va ser llançada. El 21 de juny de 1886, es va iniciar la causa contra 31 responsables, sent després reduït el nombre a vuit. Malgrat que el judici va ser a tot momen

August Spies: Va néixer el 10 de Desembre de 1855, va ser anarquista activista laboral. Declarat culpable de tirar una bomba contra la policia durant la revolta de Ha ymarket va ser condemnat a mort i anys després es va descobrir la seva innocència. Oscar Neebey : 12 de juliol de 1850 Philadelphia - 22 d’abril de 1916, de pares alemanys era un anarquista, activista de treball condemnat a 15 anys de treballs forçats pels incidents de Haymarket. En 1893 va ser perdonat i posat en llibertat Michael Schwab: 9 agost 1853, 28 de juny 1898. Va ser estatunidenc d’origen alemany, dirigent obrer i uns dels acusats de l’incident de Haymarket. Va ser condemnat a cadena perpetua. En 1893 va ser perdonat i alliberat. Albert Parsons: va néixer al EEUU el¡ 20 de juny del 1848, va morir el 11 de Novembre de 1887. Va ser anarquista i activista sindical, va ser acusat per tirar la bomba contra la policia a la revolta de Haymarket, va ser condemnat a mort i q